Us proposem un article “Per què no han de menjar llaminadures?” del 28/01/2013 de la revista digital de nutrició i salut  ”Etselquemenges”, on explica que  les llaminadures són bàsicament sucres. Segons explica el doctor Vicente Varea Calderón, cap de la secció de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona , quan se’n mengen en excés, l’intestí prim és incapaç d’absorbir-los, llavors “passen a l’intestí gruixut, i es contaminen amb els gèrmens, que al seu torn se n’aprofiten i acaben provocant gasos i sobretot molèsties”.

En general, els empatxos, provocats per un mal ús dels aliments, deriven en malestars digestius. És el que passa també amb l’abús de greixos. “Si la criatura es menja dos o tres plats d’escudella, per exemple, hi pot haver una pancreatitis sobtada, perquè la ingesta excessiva estimula bruscament el pàncrees, i pot derivar, en conseqüència, en una inflamació aguda per culpa de l’excés de greix”, continua dient el doctor Varea.

Per la seva banda, Josefina Llargués, autora del llibre La Filomena Llaminera, assenyala que les llaminadures contenen quantitats molt elevades de sucre refinat, que és un producte “desvitalitzat, que aporta calories buides, engreixa i no alimenta”. Al contrari, perquè, a més d’afavorir la càries dental, també “els fa disminuir les defenses i els pot dificultar la concentració”.

Una llaminadura està formada per hidrats de carboni senzills, és a dir, glucosa, sacarosa i fructosa, a més d’usos generosos d’additius, colorants i saboritzants, que “tenen com a funció bàsica fer més atractiu el producte, millorar-ne les propietats organolèptiques i donar-li consistència”.

Ara bé, ja se sap que les criatures són criatures, i que les llaminadures sempre els acaben atraient, ni que sigui perquè ho veuen fer als companys de la classe. Doncs, d’alternatives sanes n’hi ha, com ara les llaminadures fetes amb xarop d’atzavara, melasses de cereals o concentrats de fruites, lliures d’additius i colorants artificials.

De totes maneres, remarca la dietista i nutricionista Josefina Llargués, tant les unes com les altres han de ser consumides de manera puntual o esporàdica. “Que en mengin de tant en tant, perquè la prohibició pot fer augmentar el desig de consumir-ne”, però “prioritzeu el menjar de cada dia, perquè una llaminadura natural també pot ser la fruita fresca”. Per què no?

Més informació: http://www.etselquemenges.cat/fills/per-que-no-han-de-menjar-llaminadures-18401/

L’article del diari digital ARA CRIATURES del dia 27/09/2012, parla de la importància d’esmorzar bé.

Segons un estudi realitzat a professors d’Educació Primària, l’entorn del 80 per cent dels alumnes d’entre 6 i 12 anys tenen un pes ideal per a la seva edat i complexió. Aquests alerten que, almenys, un 16 per cent està per sobre del seu pes, i, d’ells, gairebé 4 de cada 10 alumnes pateix exclusió per part dels seus companys, destacant sobretot les faltes de respecte. Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen de l’estudi ‘L’esmorzar i el rendiment escolar’, que va consultar a un grup de 251 professors en col·legis públics i privats de la península, sobre temes com l’alimentació, el son o els habits horaris dels nens.

Així, realitzant un ‘zoom’ sobre els alumnes amb problemes de sobrepès, s’assenyala que per sota del pes ideal es troben un 7,8 per cent dels nens; un 76,8 per cent té el pes ideal, i un 16 per cent està per sobre del seu pes. D’aquests últims, segons assenyalen els professors, fins al 35,5 per cent s’ha vist exclòs per aquest motiu, sent les faltes de respecte la principal acció (50,5%); seguit de l’aïllament en els jocs (22,4%) i el rebuig social (12,4%).

D’altra banda, l’enquesta mostra que fins a un 99% dels professors opina que el fet que un nen no esmorzi de manera completa i equilibrada té influència negativa en el seu rendiment escolar, en àrees com el comportament, el bon rendiment físic i intel·lectual, l’estat d’ànim i la sociabilització, entre d’altres. Segons més del 95% dels enquestats, no esmorzar bé provoca debilitat i falta d’energia i menor capacitat d’atenció i concentració. Malgrat les conseqüències, un 10%  dels nens espanyols d’entre 6 i 12 anys no esmorza diàriament. Entre els que sí ho fan, un 8% no ho fa a casa i un 15% ho fa sol, sense la supervisió d’un adult. Així, més de la meitat dels nens esmorzen diàriament a casa o amb els seus pares o amb tota la família, que “és l’escenari més idoni per fer-ho”, en opinió dels professors.

En aquest sentit, la pediatra i nutricionista  Margarita Alonso va assenyalar en la presentació de l’estudi que “s’ha de tenir especial cura de l’esmorzar, que ha de suposar una aportació no inferior al 25 per cent del valor calòric total de la dieta. Està demostrat que quan no s’esmorza o aquest és insuficient, pot ocasionar una hipoglucèmia secundària, que repercuteix en el comportament i rendiment escolars”.

Respecte als motius pels quals els nens esmorzen bé o malament, es descobreix que el 70% de les criatures que no ho fan és per falta de gana. Això es relaciona directament -segons els experts- amb els hàbits de sopar i de son de la nit anterior. A més,  l’estudi constata que entorn del 40% dels nens de 6 a 12 anys sopa entre les 21.00 i les 22.00 hores durant el curs escolar, es fica al llit entre les 22.00 i les 23.00 hores i s’aixeca entre les 7.00 i les 8.00 hores. Com a conseqüència d’aquests hàbits, una mica més del 50% dels nens de 6 a 12 anys s’aixeca amb son als matins. ”Els nens espanyols es fiquen al llit una mitjana d’1-2 hores més tard del que haurien de fer-ho, la qual cosa repercuteix en un son més curt i de pitjor qualitat”, ha explicat el pediatre especialista en son, Eduard Estivillm que recorda que “el son és com un taller, en el qual es dóna una reparació física i psíquica, imprescindible per tenir un dia amb un bon estat d’alerta, capacitat mental per aprendre coneixements i energia per realitzar tots els actes que la requereixen”.En aquest sentit, recorda que els nens d’aquesta edat haurien de dormir entre 10 i 11 hores cada dia.

La FAPAC també fa algunes recomanacions respecte l’alimentació: http://www.fapac.cat/2012/05/Lalimentaci%C3%B3-dels-nostres-fills