CARTA D’UN FILL/A A TOTS ELS PARES DEL MÓN

  • No em donis tot el que et demano. A vegades, només demano per veure fins on puc arribar.
  • No em cridis. Et respecto menys quan ho fas; i m’ensenyes a cridar a mi també.  I jo no ho vull fer.
  • No em donis sempre ordres. Si en lloc d’ordres, a vegades em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i a gust.
  • Compleix les promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l; però també si és un càstig.
  • No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà. I si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el qui patirà.
  • No canviïs d’opinió tan sovint sobre el que he de fer. Decideix i manté aquesta decisió.
  • Deixa’m valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo mai no podré aprendre.
  • No diguis mentides davant meu. Ni em demanis que jo en digui per tu. Em fas sentir malament i prendre la fe en el que dius.
  • Quan faig alguna cosa dolenta, no m’exigeixis que et digui per què l’he feta. A vegades ni jo mateix ho sé.
  • Quan estiguis equivocat en alguna cosa, accepta-ho. I creixerà l’opinió que tinc de tu, i així m’ensenyaràs a admetre les meves equivocacions també.
  • Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que tractes els teus amics. Que siguem família no vol dir que no puguem ser amics també.
  • No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo aprendré sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis, però mai faré el que diguis i no facis.
  • Quan t’expliqui un problema meu, no em diguis “no tinc temps per tonteries” o “això no té importància”. Tracta de comprendre’m i ajuda’m.
  • I estima’m. I digues-m’ho. A mi m’agrada sentir-ho, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.